JOSEP MARIA HUERTAS ENTRA A LA MODEL EL 22 DE JULIOL DE 1975

UN ARTICLE QUE NO AGRADA. Quan el 7 de juny de 1975, el mestre Huertas publicava el seu article «Vida erótica subterránea» al Tele/eXpres no hauria mai imaginat que el que havia escrit el portaria a la Model.

A l'article es feia un repàs de la vida sexual de la ciutat des dels anys 20 als 70. Una frase de l'article va molestar especialment els militars, veien el seu nom relacionat amb la prostitució ja que Josep Maria Huertas denunciava per escrit el que la gent deia per carrer, es posaven en evidència els privilegis dels que havíen guanyar la guerra. Els intocables de la dictadura es sentien tocats pel que deia el mestre i van anar per ell. Havia de ser un exemple davant dels temps que s'apropaven.Les molestes paraules eren: «Un buen número de “meublés” están regentados por viudas de militares, al parecer por la dificultad que para obtener permiso para abrir algunos hubo después de la guerra».

EMPRESONAT PER LA JUSTÍCIA MILITAR.Va ser citat per primer cop per declarar davant del tribunal militar el 25 de juny i serà citat una segona vegada. Va ser el 22 de juliol de 1975 quan Josep Maria Huertas és cridat al jutjat militar, d'on surt emmanillat i acompanyat d'una parella de policies en direcció a la Model. El món de la premsa va manifestar la seva queixa per la injusticia que tenia lloc i es va declarar una vaga de premsa, la primera des de la guerra. Dels vuit diaris barcelonins que hi havia aleshores, cinc no van aparèixer al carrer el dia 23, només els del régim i La Vanguardia, que no va fer vaga, va publicar la següent nota: 

NOUS PROBLEMES. La situació es va complicar poc després. El 30 de juliol detenen a la plaça Lluchmajor els etarres Wilson y Txiqui, implicats en l'atemptat de Carrero Blanco. A l'agenda del primer troben el número de telèfon de Josep Maria Huertas.
El dia 4 d'agost es fa saber la notícia. A La Prensa es publica en portada la següent portada "4 monjas y Huertas Clavería contactos del asesino de Carrero Blanco".

Per Huertas representa un problema afegit. Les coses pinten malament. Se l'envia a la 5ª galeria (la dels presos preillosos) i tindrà un segon judici. L'esposa de Huerta, Araceli Aiguaviva va explicar en una carta adreçada a la premsa que com havien anat les coses.

EL CONSELL DE GUERRA. En aquest context, amb Huertas a la presó i pendent d'una nova acusació, el 26 agost, a les 9 del matí, es va produir el "consejo de guerra sumarísimo" al govern militar i la sentència fou exemplar: el periodista va ser declarat culpable de "injurias al ejército" i la condemna seria de dos anys.
PRESONER. A la presó Huertas va fer el que va poder: fa tasques de bibliotecari i escriu el que serà un dels seus treballs més complerts: Tots els barris de Barcelona amb el seu inseparable Jaume Fabre
RECOLZAMENT. Fora, la gent es solidaritza amb el mestre. Són moltes les mostres de recolzament per Huertas. El moment més destacat serà el 18 de març de 1976 quan es fa una manifestació de periodistes, la primera manifestació permesai com si fos en uncamp de futbol es cridava HUERTAS, HUERTAS!!!!
LLUBERTAT. Finalment el 12 d'abril de 1976 va ser alliberat, després de 8 mesos i 20 dies.